Page 6 - revista-Mutua-MAZ- mutuamente-4-catalan-20111026

6

combinada amb un ús de les noves tecnologies que ha reportat importants estalvis al sistema, que xifrem en 90 milions d’euros a l’any i un 58% de la reducció de la despesa en els últims anys. Aquesta gestió permet que, encara en moments de greu difcultat com els que travessem, el sistema de Seguretat Social torni a tancar l’exercici 2011 amb superàvit en els seus comptes.

En l’entrevista que fa gairebé un any vam realitzar a Miguel Ángel Díaz Peña, Director General d’Ordenació de la Seguretat Social, per mutuamente, ell afrmava que el mutualisme no necessitava un canvi de model, i sí de la introducció de millores en l’administració de les Mútues i en la gestió econòmica, així com possibles modifcacions de la via de fnançament de les prestacions que es vénen atenent. Transcorregut aquest període de temps, en què, per exemple, hem estat testimonis, per primera vegada, de la negociació que sobre la funció d’aquestes entitats han mantingut la CEOE i les centrals sindicals en la taula de la Negociació Col·lectiva, com preveu el secretari d’Estat el futur de les mútues?

Coincideixo plenament amb el director general d’Ordenació de la Seguretat Social en què no és necessari un canvi del model de col•laboració de les mútues en la gestió de la Seguretat Social, així com amb la necessitat d’introduir millores en l’administració i gestió econòmica de les mútues, i en aquesta línia portem treballant els gairebé vuit anys transcorreguts de les dues últimes legislatures, com pot testifcar el BOE i la reestructuració portada a terme en el sector.

Pel que fa al futur de les mútues estarà clar, sempre que es mantingui i s’intensifqui, sense baixar mai la guàrdia, la línia de millora empresa, amb l’objectiu últim d’obtenir la màxima efcàcia i efciència dels recursos públics que gestionen.

L’escenari futur del sector que el Ministeri sempre ha tingut en ment; passa per una alta concentració de les mútues, com està passant amb les caixes i altres sectors? En cas afrmatiu, com creu que podria afectar aquest model als avantatges competitius que cadascuna de les mútues pot aportar a la societat?

Sens dubte, la recerca de la gestió més efcient passava per la disminució de l’atomització existent en el sector i de les grans

diferències entre unes i altres entitats. D’aquí que s’hagin buscat fórmules associatives que persegueixen equilibrar i corregir tant com sigui possible els problemes apuntats, a la vegada que fan possible aquesta gestió més efcient a través de la posada en

comú dels mitjans de les mútues partícips. I, per descomptat, sense que aquesta major concentració hagi de afectar la qualitat de les prestacions que es dispensen, que es benefciarà, per contra, de les grans possibilitats que això permet.

Estaria d’acord amb la sensació que hi ha estesa dins del sector que sent les mútues una les parts del sistema de Seguretat Social que més excedents aporta, el model té els dies comptats i no acaba de valorar la seva funció?

Com ja he assenyalat, no comparteixo aquesta sensació de que el model de col•laboració té els dies comptats, i prova d’això són els nous camps que s’han obert a aquesta col•laboració. Ara bé, insisteixo en la necessitat de seguir aprofundint en aquestes millores en la gestió i administració de les mútues,

OCTAVIO GRANADO MARTÍNEZ. Secretari d’Estat de la Seguretat Social

“El quart trimestre serà pitjor del previst per a Espanya i per a la resta

de països europeus”

/octubre/2011