Page 24 - revista-Mutua-MAZ- mutuamente-4-catalan-20111026

D’entre les qüestions que més s’han argumentat per part de la patronal per intentar convèncer l’opinió pública de la necessitat de la reforma laboral i que aquesta fos el més profunda possible, fns i tot en detriment dels drets dels treballadors, es troba l’anomenat absentisme.

Fins a tal punt ha estat així, que al llarg de les negociacions entre patronal, sindicats i Govern, va ser aquesta una de les pedres angulars que van posar sobre la taula i davant l’opinió pública, mitjançant un incessant degoteig d’articles que van anar apareixent en diferents mitjans de comunicació, amb els quals es pretenia criminalitzar una vegada més als treballadors, als quals el president de la patronal no va dubtar a anomenar absentistes professionals demanant a “la societat en conjunt” la participació en el “combat” contra ells. Segons el president de la patronal, un milió i mig de treballadors/es, són defraudadors del sistema públic.

Amb aquest tipus de discurs, a més d’atacar i vilipendiar als treballadors, fent gala d’ultra-liberalisme, ve a tirar per terra a un dels millors sistemes de salut del món, el Sistema Públic Espanyol de Salut, dotat d’uns professionals que gaudeixen del màxim reconeixement entre la classe treballadora, i fora de les nostres fronteres (però no del de la patronal espanyola, que no dubta a posar en dubte la professionalitat dels sanitaris una i altra vegada). La pretensió dels empresaris era per una banda, fer recaure sobre els treballadors una major pressió on els fan culpables en certa mesura de la situació econòmica per la qual travessen les arques de la Seguretat Social que ens porta a la reforma del sistema de pensions, i per un altre banda, posar els sindicats en el punt de mira de la Societat argumentant que érem qui teníem por a tractar aquest tema en les taules de negociació.

Tot això s’ha desenvolupat en un context de dures i constants reformes per part del Govern que estan afectant de manera substancial als drets dels treballadors.

La posició que vam mantenir des de la UGT és que estem disposats a parlar d’absentisme injustifcat (que hauria de defnir-se com absentisme, per evitar equívocs). Ara bé, se’ns plantegen seriosos dubtes respecte del fet que les mútues siguin les que controlin (exerceixin una tasca de vigilància) sobre un aspecte que no té a veure amb les competències atribuïdes a les mateixes.

Amb el que no podem estar d’acord, és amb la pretensió dels empresaris que es consideri absentisme injustifcat a les baixes derivades de contingències comunes (malaltia comuna i accident no laboral), totes elles dictades per metges del sistema públic de salut,

la professionalitat no serà qüestionada des de la UGT. En la seva argumentació, la patronal diu basar-se en dades estadístiques, el que no diu és el que aquestes dades recullen, i que va des dels permisos de maternitat a les vacances, o les aturades patronals...

En concret, l’EPA pregunta pels motius de no haver acudit a la feina a aquells enquestats que, tenint una feina o negoci, no van acudir a la setmana anterior. Els que no van treballar van ser el 7,1% dels enquestats però només el 2,3% va ser per causa d’IT.

D’altra banda, l’INE realitza també una Enquesta Trimestral de Cost Laboral que és la font d’informació pel càlcul de l’Índex de Cost Laboral Harmonitzat que és un dels euro-indicadors sol•licitats per Eurostat per mesurar la convergència dels costos laborals dels estats membres. Doncs bé, segons les dades del darrer trimestre de 2010, del total d’hores no treballades, el 80,2% no van tenir com a causa una situació d’IT.

A més de les festes, vacances i IT, es recull un quart grup d’hores no treballades sota l’epígraf de “altres” que engloba el 11,2% de les mateixes. Ara bé, aquest grup es desagrega en altres 8 entre els quals es troba el de “altres hores no treballades i remunerades” que arriba al 1,6% (l’abans esmentat 11,2).

Aquest és precisament el que inclou l’absentisme d’acord amb la metodologia de l’enquesta. Naturalment la resposta d’aquesta enquesta correspon als empresaris.

Si a això unim que una altra de les nostres línies argumentals posava entredit la posició mantinguda per la patronal que part important del dèfcit de les empreses estan en l’abús per part dels treballadors respecte de la incapacitat temporal, i que la pròpia Seguretat Social en el mes de juliol d’aquest any, ha publicat que arran de la liquidació del pressupost de les Mútues durant 2010, s’ha comprovat que l’excedent de la fracció de quota per incapacitat derivada de malaltia comuna s’havia multiplicat per 3,5 respecte de 2009, passant de 88 milions d’euros a 312 milions d’euros. És a dir, la incapacitat per malaltia comuna llançava dèfcit abans de 2004 i ara arriba superàvit. Entenem que la tasca de les Mútues en l’àmbit de l’absentisme injustifcat no té sentit, i el mateix, ha de ser objecte de la Negociació Col•lectiva, en l’entorn s’aconseguiran uns millors resultats per evitar aquestes situacions.

En aquest sentit, podem posar alguns exemples com el Conveni Col•lectiu de l’empresa General Motors España, SL, Conveni Col•lectiu de PSA Peugeot Citroën; Conveni Col•lectiu estatal de Texas, Maons i Peces Especials d’Argila Cuita; Conveni Col•lectiu de treball del Grupo de Marroquineria, Cuiros Repujades i Similars de Madrid, Castilla La Mancha, La Rioja, Cantabria, Burgos, Soria, Segovia, Àvila, Valladolid i Palència…