Page 22 - revista-mutua-maz-mutuamente-catala-20111026

This is a SEO version of revista-mutua-maz-mutuamente-catala-20111026. Click here to view full version

« Previous Page Table of Contents Next Page »

/novembre/2010 22

Julia Alba Riesco

Secretaria General de la Delegació del Govern d’Espanya a Andalusia

Quan fem referència a l’economia submergida, de què estem parlant?

L’economia submergida és el símptoma d’una important patologia en el teixit social d’un país. És la manifestació de la insolidaritat i l’egoisme, el parasitisme d’aquells que s’aproften de l’aportació de tots sense contribuir amb el que li correspon. Però s’ha de ser prudent i no generalitzar el terme. Al meu parer es podrien establir quatre escales o nivells:

Nivell menyspreable o insignifcant: és aquell que es mou en xifres irrisòries, encara que puguin tenir molt volum d’operacions. Po-dem citar d’exemple les propines, almoines, pidolaires, etc.

Nivell baix: Amb un cert volum econòmic, que es resumeix en tre-ballar sense donar-se d’alta en Seguretat Social, professionals que cobren sense facturar, tallers clandestins, comerç ambulant, etc.

Nivell alt: Amb estimacions importants de frau fscal: suborns, es-criptures per valor inferior, caixa B, casos de corrupció, etc.

Nivell Elevat: Amb alt frau fscal i greus implicacions penals: mà-fes, tràfc de persones, d’armes, de drogues, paradisos fscals, etc.

Per què Espanya té un alt índex d’economia submergida, i quines mesures es poden posar en marxa per combatre-la?

Tots els països tenen un nivell indesitjable d’economia submergida i depèn molt de la consciència social i de la mentalització dels ciutadans. Certament que des de “El Buscón” i “El Lazarillo de Tormes”, sembla haver-se engrandit la fgura del murri i això ha fet molt de mal a la serietat que l’assumpte mereix, fns i tot s’estila l’elegància social de la defraudació, presumint del que que s’oculta a Hisenda.

I no és fàcil acabar amb aquesta situació, ja que de ser-ho, els països la eliminaríen. Cal utilitzar una estratègia combinada d’inspecció administrativa, fscal, penal i judicial, si bé, els esforços s’han de prioritzar, evitant actuacions massives sobre col·lectius de baixa repercussió fscal però fàcils de perseguir, i reforçant les mesures

contra les grans bosses de frau, que, encara que són més difícils de combatre, són les més rendibles fscalment.

Antonio Jiménez Sánchez

Secretari general de la Unió General de Treballadors de la Regió de Murcia

Per què Espanya té un alt índex d’economia submergida, i quines mesures es poden posar en marxa per combatre-la?

És ja comú assenyalar que a Espanya tenim uns índexs d’economia submergida força superiors a la mitjana de la Unió Europea i gai-rebé sempre s’acudeix a explicacions relacionades amb la major presència en la nostra economia de sectors estacionals, de baix valor afegit, com ara l’agricultura o el turisme. Al igual que Grècia i Itàlia (a excepció del nord industrial) el nostre teixit productiu està composat per empreses petites, d’escassa base tecnològica i centrades en activitats de temporada que afavoririen, segons l’explicació més convencional, la tendència a les irregularitats la-borals i a la ocultació fscal.

Malgrat això, es tracta d’una explicació insufcient perquè en sec-tors productius similars ens trobem en altres països amb taxes molt menors d’economia submergida, i a més, a Espanya les taxes són més altes que la mitjana europea en comunitats autònomes amb menys presència del sector agrícola o del turisme. Crec que es tracta d’un fenomen més complex, on intervenen alguns mals hàbits que tenen a veure amb les actituds davant la fscalitat i amb la manera de valorar els recursos humans.

A Espanya, i de manera especial a la Regió de Múrcia, hem patit una alta taxa de temporalitat que debilita la capacitat dels treba-lladors per exigir els seus drets i al mateix temps comptem amb una cultura empresarial i productiva on el treball s’entén com un cost i no com un recurs.

El disminuir els costos laborals, encara que sigui recorrent a la il·legalitat, ha estat una alternativa i a la vegada tampoc la ciuta-dania ha estat conscient dels desavantatges de les irregularitats laborals, de la manca de garanties que suposa comprar sense fac-

Economia sumergida

TRIBUNA mutuamente

Page 22 - revista-mutua-maz-mutuamente-catala-20111026

This is a SEO version of revista-mutua-maz-mutuamente-catala-20111026. Click here to view full version

« Previous Page Table of Contents Next Page »