Page 20 - revista-mutua-maz-mutuamente-catala-20111026

/novembre/2010 20

José Ors

Secretari General de l’Associació de Industrials del Calçat d’Elx

Quan fem referència a l’economia submergida, de què estem parlant?

La defnició del terme economia submergida, pel seu propi con-tingut, és pràcticament impossible, ja que agafa un ampli espec-tre d’activitats econòmiques fraudulentes que anirien des d’una “empresa” (per anomenar d’alguna manera, i quan dic empresa també em refereixo a empresari individual) l’activitat és comple-tament aliena al nostre sistema tributari. Els seus clients, pro-veïdors, treballadors i per tant la seva activitat econòmica està apartada del fux ordinari de béns i serveis.

A l’altre extrem estarien aquelles activitats ordinàries perfecta-ment reglades i controlades que excepcionalment poden ocasio-nar elements de frau.

Com a exemple estaria un empresari que pagués les hores ex-tres amb “b” tenint la resta de la seva activitat econòmica una ortodòxia tributària. Naturalment en aquest cas, tant defrauda l’empresari en pagar com el treballador en cobrar.

Enmig de les dues conductes extremes, com dic, hi ha tota una sèrie de comportaments que podrien confgurar la citada econo-mia submergida en conjunt.

Per què Espanya té un alt índex d’economia submergida, i quines mesures es poden posar en marxa per combatre-la?

Crec que aquesta pràctica obeeix a dues qüestions, si podem anomenar-ho així, històriques. En primer lloc, aquest costum és típic de països llatins, però també d’altres cultures com l’asiàtica o dels països de l’Est.

Naturalment, els espanyols la traslladem a Hispanoamèrica, es a dir, defraudar el fsc és una cosa tan antiga com l’existència del propi fsc. En segon lloc, crec que la mida mitjana de l’empresa espanyola (pyme i micropiye), facilita aquest tipus de comporta-ments, ja que els elements de control són menors i més fàcils de burlar.

No obstant això i afortunadament, aquestes conductes van sig-nifcativament a menys i fenòmens com l’entrada d’Espanya al sistema de l’euro, la incorporació al teixit empresarial de tècni-ques de control de qualitat com les certifcacions ISO i després, la internacionalització de l’empresa espanyola, fan que dia a dia, l’economia submergida sigui més residual.

Román García Oliver

Director territorial de l’ Inspecció de Treball i Seguretat Social d’Aragó

Quan fem referència a l’economia submergida, de què estem parlant?

La situació de crisi ha reobert el debat sobre l’economia irregu-lar i la incidència que té en el nostre mercat de treball i en els ingressos públics, bé per la possible vinculació entre crisi i frau, bé per la importància que adquireixen les conductes “No exem-plars i insolidàries” en moments de difcultat i la necessitat de combatre-les.

En aquest marc és convenient fer algunes precisions: els termes d’economia submergida o economia irregular s’utilitzen de mane-ra indistinta i cobreixen tant el frau laboral com el fscal, com ara el treball sense donar d’alta a la Seguretat Social o la facturació sense IVA.

Des de les administracions es treballa per lluitar contra l’economia irregular en funció de les seves manifestacions, és convenient assenyalar que el frau en el món laboral, a més de les reper-cussions sobre les arques públiques en forma de cotitzacions no ingressades o prestacions indegudes, té una evident repercussió social i humana, afectant les condicions en què els treballadors desenvolupen la seva activitat.

La lluita contra el frau laboral i l’economia submergida es realitza per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que té com a missió la vigilància i el control en l’aplicació de les normes laborals i de Seguretat Social. En aquest sentit qualsevol activitat que perse-gueixi els incompliments repercuteix en la lluita contra el frau social en general.

Economia submergida