Page 27 - revista-Mutua-MAZ- mutuamente-4-catalan-20111026

mesures que millorin la gestió de la IT i frenar les causes de frau, realitzant contínues reformes legislatives, incorporant a les mútues en aquesta gestió i reforçant les competències dels facultatius de l’INSS. Tot i haver aconseguit contenir la despesa de la prestació, sembla que les mesures han estat insufcients per evitar un ús indegut.

Les MATEPSS tenen concedit expressament “el reconeixement del dret a la prestació”, però el principi d’ofcialitat limita aquesta facultat, ja que la simple presentació del part de baixa és sufcient per accedir a aquesta prestació. Els facultatius adscrits a les MATEPSS poden realitzar els reconeixements de la situació d’IT, accedir als informes mèdics i als diagnòstics de les baixes, avançar proves i tractaments i realitzar propostes motivades d’alta. No obstant això no poden estendre parts d’alta com preveia l’article 44 del RD 6/2000 de 23 de juny, de mesures urgents d’intensifcació de la Competència en Mercats de Béns i Serveis. A més, fns que l’octubre de 2009, l’informe de l’Advocacia de l’Estat propiciés que la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social dictés resolució, modifcant criteris anteriors sobre limitació o restricció temporal per a realitzar les actuacions de control, tampoc es permetia la citació fns el quinzè dia de la baixa. En aquest marc competencial, no cal esperar gran marge de maniobra per al control mèdic de les baixes laborals que puguin ser injustifcades i de curta durada, però estem realitzant un important esforç per:

• Promoure una major utilització de la informació disponible sobre segments amb majors índexs d’incidència, reincidència i durada, per estudiar-ne les causes i impulsar actuacions sobre això. • Seleccionar adequadament patrons en què hi hagi major probabilitat d’usos abusius.

• Potenciar la transmissió d’informació bidireccional entre les diferents entitats que intervenen, per establir actuacions en aquells col•lectius on hi ha indicis per sospitar usos abusius, mitjançant mecanismes àgils d’actuació sobre processos de durada curta o molt curta.

• Millorar la col•laboració amb la inspecció dels SPS i els Metges d’Atenció Primària.

• Realitzar citacions immediates en casos de reiteracions de baixes en un mateix treballador, en les mateixes èpoques de l’any o dies de la setmana.

Possiblement en el futur la problemàtica de la IT adquireixi una dimensió diferent i les solucions que s’hagin d’adoptar permetin un plantejament més global. Creiem que a més d’enfortir els mecanismes de control dels treballadors en situació d’IT, s’ha de completar amb l’abordatge d’altres qüestions problemàtiques especialment en relació amb les condicions laborals i determinats aspectes de l’àmbit sanitari.

L’absentisme laboral, molt especialment el generat sota el paraigua de la incapacitat temporal, constitueix un problema molt greu pel seu cost econòmic per a les empreses, la seva incidència en la productivitat i la competitivitat, pels problemes organitzatius que comporta, i per costos associats als serveis de salut pel seu ús indegut o fraudulent.

Una estimació raonable del problema de l’absentisme els situaria entre el 3 i 3,5 per cent de jornades de treball perdudes en les pimes i entre el 4 i el 5,5 per cent en les empreses de més de 250. Malgrat la gravetat del problema i de la seva rellevància social i econòmica del mateix, poques són les solucions que per a ell s’han plantejat. Ni tan sols la Llei 35/2010, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, introduir mesures per combatre més enllà d’algunes millores en la gestió de la incapacitat transitòria. L’Estatut dels Treballadors, sobre l’acomiadament objectiu per absentisme, exigeix referenciar l’absentisme d’un treballador al de la resta de la plantilla, el que fa pràcticament inviable la utilització d’aquesta causa d’acomiadament.

A la Negociació Col•lectiva, nombrosos convenis col•lectius complementen la prestació per ITCC al 100 per cent, fns i tot des del primer dia de la baixa, el que incentiva les pràctiques absentistes, i només ara comença a prendre consciència del problema, introduint fórmules per primar l’assistència i la puntualitat, solució paradoxal que no fa si no premiar el que hauria de ser la normal conducta dels treballadors.

Per lluitar realment contra l’absentisme és imprescindible introduir controls específcs a partir del primer dia de la baixa en els processos de durada inferior a 15 dies, que representen un percentatge al voltant del 60 per cent i les prestacions són directament a càrrec de l’empresari. I això perquè no sembla raonable que es robi a les empreses, que suporten els costos de l’absentisme, la possibilitat d’efectuar un control efcient dels processos de curta durada, amb les conseqüències del qual carreguen en solitari.